Informació sobre les garanties en la venda de bens de consum

Bens regulats per la llei
La Llei de Garanties s’aplica sobre els bens mobles de consum privat, és a dir, els bens de consum: des de un electrodomèstic fins a un vehicle, passant per mobles, objectes de tot tipus, inclús obres d’art. Pel seu propi concepte queden eliminats els serveis i els bens immobles.

La llei exclou les compra-vendes entre particulars.

Per als bens de consum nous, la garantia serà de dos anys, mentre que per als productes de segona mà, la garantia serà d’un any. Durant els primers sis mesos de garantia d’un producte nou, es suposa que el dany ve de fàbrica i el venedor ha d’assumir totes les despeses de la reparació, tant de peces, trasllat, com hores de treball. El temps de la garantia queda en suspens durant el temps que el producte o objecte estigui en reparació.

Producte en bon estat
La llei considera que un consumidor ha de sentir-se satisfet amb el producte adquirit si compleix els següent requisits: que el producte s’ajusti a la descripció donada pel venedor i que tingui les qualitats manifestades a través d’una demostració o model. També ha de servir pel que està indicat tant al llibre d’ instruccions com a les indicacions verbals que hagi pogut fer el venedor o en un vídeo demostratiu. També serveix com a ús habitual la publicitat, les indicacions que apareguin en una etiqueta, o un ús que es desprengui de les pròpies característiques del producte. Inclús, si el consumidor ha sol·licitat un us especial i el venedor li ha assegurat que el bé adquirit li oferirà, així ha de ser. A més a més, el producte que es compra, ha de presentar la qualitat i el comportament adequat. Així una olla a pressió ha de cuinar més ràpid que una marmita tradicional.

Aplicació de la Llei
La llei obliga als venedors de bens de consum, per una part, i als consumidors com a destinataris finals per altra. És a dir, queden exclosos els contractes que es realitzin entre particulars, ja que la mateixa només preveu la compra-venda entre un venedor professional i un consumidor.
S’aplicarà sempre que es compri un bé de consum, això és, qualsevol objecte o producte de consum privat. Queden exclosos els bens adquirits en una venda judicial (subhasta de bens confiscats). Tampoc son sotmesos a aquesta llei la distribució d’aigua o gas no encasats per la seva venda.

Reclamació en cas de fallada en el producte
El primer responsable del producte és el venedor. Tot i així, el consumidor por acudir directament al fabricant o a l’importador si acudir al venedor li suposa una càrrega. Per exemple, si durant unes vacances lluny de casa s’ha adquirit una càmera de fotos digital que no respon a la oferta de la botiga, pel consumidor resulta més fàcil acudir al fabricant o importador que a l’establiment on la va comprar.
En cas que el producte no respongui a les característiques anunciades, el consumidor pot optar entre la reparació del bé o la seva substitució, excepte que això resulti impossible o desproporcionat. Si la reparació o substitució no son possibles, o resulten desproporcionades, el consumidor pot optar, entre una rebaixa adequada en el preu o per la resolució del contracte, és a dir, la devolució del preu.

El consumidor no podrà exigir la substitució quan es tracti de bens de segona mà o bens d’impossible substitució. Per exemple, no es pot exigir substitució si el bé ja no es fabrica o no en queden existències, si s’adquireix un vehicle de segona mà ni, per la impossibilitat que comporta, es pot substituir una obra d’art, una antiguitat o un disseny de roba exclusiu. La substitució serà desproporcionada quan es tracti d’un petit defecte de fàcil o senzilla reparació. La reparació serà desproporcionada quan sigui anti econòmica, és a dir, més cara la reparació que el valor del bé.

Períodes de reclamació
El consumidor ha d’acudir a denunciar la falla en un termini de dos mesos des de que la va detectar. En aquest sentit, si el problema ha aparegut als sis mesos després de la compra del producte, el venedor ha de fer efectiva la garantia, ja que en aquest període de temps es dona per suposat que el problema ve de fàbrica. Tot i així, si han passat aquests sis mesos, el consumidor és qui ha de demostrar que la falla ve d’origen i que no ha estat provocada per mal ús del producte.

La llei estableix que durant els sis mesos posteriors a l’entrega del bé reparat, el venedor respondrà de les faltes que van motivar la reparació, suposant que es tracta de la mateixa falta quan es reprodueixin defectes del mateix origen que els inicialment reparats. Per poder fer efectiva aquesta garantia de la reparació, el consumidor ha de conservar el comprovant de la reparació i del servei tècnic que, en el seu dia reparés el producte.

Fallada després de la reparació o substitució
La llei recull aquestes possibilitats: Si el consumidor va triar la substitució d’un producte amb fallada per un altre igual, pot sol·licitar al venedor la reparació, sempre que no sigui desproporcionada, rebaixada de preu o la devolució dels diners. Per una altra banda, si davant una fallada en un producte, es va triar la reparació, el consumidor pot exigir un canvi, una rebaixada de preu o la devolució de tots els diners.
Però la llei no especifica ni la quantitat ni el tipus de rebaixa al preu que el venedor ha de fer al consumidor en cas que sigui la opció triada. Així, les dues parts que intervenen en la compra-venda, estan obligades a arribar a acords que satisfacin ambdues parts.

Negació a reparar, rebaixar el preu o tornar els diners
Si ens trobem dins dels primers sis mesos, cal exigir la reparació i una Fulla de Reclamacions i insistir fins arribar a judici. Es suposa que la falta existia. Però si els primers sis mesos ja han transcorregut, estem a la inversa. És el consumidor qui ha de provar que el producte es va adquirir amb la falla.
En qualsevol cas, el consumidor haurà de negociar i si no està d’acord amb la rebaixa que li ofereix el venedor, pot acudir a un taxador per determinar el preu del producte un cop feta la reparació i sol·licitar una rebaixa de preu en aquest sentit.

Llibre d’instruccions i mala instal·lació
Si un consumidor realitza un mal ús d’un producte, perquè el llibre d’instruccions és incorrecte, al llei de garanties protegeix al consumidor i pot exigir la reparació o substitució. De la mateixa manera, si la falla es produeix per una mala instal·lació provocada tant per errònies instruccions del manual, com pels tècnics enviats pel venedor, també aquest n’és responsable.

En cas de reparació o trasllat a un servei tècnic, què ha de pagar el consumidor?
Res. Durant el període en que és efectiva la garantia, el venedor o productor ha de fer-se càrrec del cost dels desplaçaments, de les peces i el temps de la reparació. A més a més, mentre el producte es mantingui en el servei tècnic es suspèn el temps de la garantia. És a dir, no corre el rellotge. Per una altra banda, al marge d’exigir la aplicació de la garantia (la reparació, canvi, rebaixada de preu o devolució dels diners) el consumidor pot exigir una indemnització pels danys o perjudicis derivats de l’avaria i el temps de reparació, per exemple, si un usuari adquireix una nevera i s’espatlla a la setmana de comprar-la, a més de sol·licitar que es faci efectiva la garantia, l’esmenat usuari pot exigir una indemnització pels aliments que s’han fet malbé davant el mal funcionament de l’electrodomèstic.

Garantia comercial
La garantia comercial és aquella que el fabricant, distribuïdor o venedor dona i que sempre ha de superar a la que ofereix la llei, ja que aquesta s’entén com un mínim exigible pel consumidor. També és una eina de marketing de les empreses. No obstant, aquesta garantia, ha de complir certs requisits, com deixar clar a què s’aplica, l’objecte o producte que té l’esmentada garantia i el nom i la direcció de qui l’ofereix.